Bona tarda a tothom! Al comandament trobem les cronistes Nerea Andrés i Claudia Moreno.
Per segon dia consecutiu a la capital britànica podem dir que ha estat un dia força accelerat i frenètic. A causa del canvi d’horari, ahir a la nit no vam poder descansar el necessari i ens hem llevat una hora abans i amb molta son.
Tot seguit ens hem dirigit a la sala d’esmorzars però aquesta es trobava repleta d’estudiants d’altres països i hem hagut d’esperar-nos i un cop hi havia una mica de lloc ens hem dispersat com hem pogut. En “esmorzar” (i ho posem entre cometes perquè la qualitat del suc de les taronges de València s’ha trobat a faltar aquí), hem estat esperant a que arribés Farhad, ja que així es diu el guia, del qual tenim aspectes a comentar que més endavant seran citats.
L’inici del exhaust recorregut d’avui ha començat dirigint-nos cap a Green Park, que com bé denomina el nom, estava ple de vegetació. Aquest parc se situava just a la banda dreta de BuckinghamPalace, on hi viu la reina (tot i que avui ella no hi era a dins, ja que la bandera no estava desplegada i això indicava la seva absència). De BuckinghamPalace hem de comentar que ens ha sorprès la vigilància per part dels guardes i la seva particular manera de caminar, tan rígida i el seu semblant impassible davant la multitud de turistes amb complex de paparazzi. Tot just davant del Palau, s’estava duent a terme una cursa d’una multitud de persones (algunes de les quals anaven disfressades de forma molt curiosa) al ritme de la música que hi sonava per motivar-los.
Després d’una estona de temps lliure, hem passejat per St. James Park, on hem trobat una sèrie d’animals molt simpàtics, com ara esquirols, ànecs i coloms que vorejaven l’aigua. Tot seguit, després d’haver pres algunes fotografies força interessants de la fauna i del paisatge, que, per cert cal fer gran èmfasi en que ens ha sorprès que hi havia col·locades arran de l’herba una gran multitud d’hamaques per prendre el sol.
Dirigint-nos cap al Big Ben, hem vist dos guàrdies damunt d’un cavall que imposaven força respecte, tot i que la gent no dubtava de fer-se fotos amb ells i tractar de fer-los riure inútilment. De camí al Big Ben, hem passat davant d’on vivien tots els personatges polítics importants, com ara, el primer ministre de Londres.
De la visita al rellotge més famós de Londres, també cal dir que ens ha decebut l’excessiva publicitat agressiva que es fa d’aquesta construcció quan realment no és tan monumental. Això també ens ha passat amb el LondonEye, que tot i ser una nòria força enorme, també consideràvem que seria més espectacular. La culpa la tenen les agències de viatges.
Ahir, els nostres fantàstics professors, Gemma Jordan i Cristian Peralta, ens van oferir la suculenta oportunitat de poder assistir a un musical però, com som joves molt ben integrats en la societat capitalista, avui hem refutat totalment la idea per invertir els nostres diners a la babalà (idiom català, to Valentí).
Bé doncs, arribem al clímax de màxim apogeu de la nostra redacció. Un cop hem sortit del metro de CamdenTown, el nostre guia ens ha deixat totalment abandonats com uns gossos puçosos fins demà que el tornarem a trobar al matí, si és que es disposa a aparèixer. Tot i això, ens podem considerar autosuficients ja que ens hem mogut com a casa per l’excèntric Camden, on hem trobat veritables gangues i hem sortit tots molt contents.
Per segon dia consecutiu a la capital britànica podem dir que ha estat un dia força accelerat i frenètic. A causa del canvi d’horari, ahir a la nit no vam poder descansar el necessari i ens hem llevat una hora abans i amb molta son.
Tot seguit ens hem dirigit a la sala d’esmorzars però aquesta es trobava repleta d’estudiants d’altres països i hem hagut d’esperar-nos i un cop hi havia una mica de lloc ens hem dispersat com hem pogut. En “esmorzar” (i ho posem entre cometes perquè la qualitat del suc de les taronges de València s’ha trobat a faltar aquí), hem estat esperant a que arribés Farhad, ja que així es diu el guia, del qual tenim aspectes a comentar que més endavant seran citats.
L’inici del exhaust recorregut d’avui ha començat dirigint-nos cap a Green Park, que com bé denomina el nom, estava ple de vegetació. Aquest parc se situava just a la banda dreta de BuckinghamPalace, on hi viu la reina (tot i que avui ella no hi era a dins, ja que la bandera no estava desplegada i això indicava la seva absència). De BuckinghamPalace hem de comentar que ens ha sorprès la vigilància per part dels guardes i la seva particular manera de caminar, tan rígida i el seu semblant impassible davant la multitud de turistes amb complex de paparazzi. Tot just davant del Palau, s’estava duent a terme una cursa d’una multitud de persones (algunes de les quals anaven disfressades de forma molt curiosa) al ritme de la música que hi sonava per motivar-los.
Després d’una estona de temps lliure, hem passejat per St. James Park, on hem trobat una sèrie d’animals molt simpàtics, com ara esquirols, ànecs i coloms que vorejaven l’aigua. Tot seguit, després d’haver pres algunes fotografies força interessants de la fauna i del paisatge, que, per cert cal fer gran èmfasi en que ens ha sorprès que hi havia col·locades arran de l’herba una gran multitud d’hamaques per prendre el sol.
Dirigint-nos cap al Big Ben, hem vist dos guàrdies damunt d’un cavall que imposaven força respecte, tot i que la gent no dubtava de fer-se fotos amb ells i tractar de fer-los riure inútilment. De camí al Big Ben, hem passat davant d’on vivien tots els personatges polítics importants, com ara, el primer ministre de Londres.
De la visita al rellotge més famós de Londres, també cal dir que ens ha decebut l’excessiva publicitat agressiva que es fa d’aquesta construcció quan realment no és tan monumental. Això també ens ha passat amb el LondonEye, que tot i ser una nòria força enorme, també consideràvem que seria més espectacular. La culpa la tenen les agències de viatges.
Ahir, els nostres fantàstics professors, Gemma Jordan i Cristian Peralta, ens van oferir la suculenta oportunitat de poder assistir a un musical però, com som joves molt ben integrats en la societat capitalista, avui hem refutat totalment la idea per invertir els nostres diners a la babalà (idiom català, to Valentí).
Bé doncs, arribem al clímax de màxim apogeu de la nostra redacció. Un cop hem sortit del metro de CamdenTown, el nostre guia ens ha deixat totalment abandonats com uns gossos puçosos fins demà que el tornarem a trobar al matí, si és que es disposa a aparèixer. Tot i això, ens podem considerar autosuficients ja que ens hem mogut com a casa per l’excèntric Camden, on hem trobat veritables gangues i hem sortit tots molt contents.