No hi ha paraules per descriure que se sent al veure les petjades més grans de l’ésser humà des de la seva aparició: els faraons, la pedra Rosseta, les armes dels grans guerrers, la forma de viure dels inoïts… Com sintetitzar en un parell de línies totes les nostres vivències al British Museum?
Comencem per aquí doncs. Ens hem llevat “ben d’hora ben d’hora”, amb el fred als ossos, la fatiga a les cames i l’alegria a l’esperit, bategant sabent que només manquen dos dies. A continuació, hem recarregat forces amb el ja habitual desdejuni del Generator. Tot seguit, ens hem dirigit al British Museum, on s’ha pogut gaudir de tres magnífiques hores de coneixement pluricultural.
Moments més tard, ens trobàvem fent un mos a Covent Garden. Tot fent un tomb, hem arribat a la National Gallery. Àdhuc alguns companys han manifestat el seu desencís, l’excelsa qualitat i bellesa dels quadres és innegable ─ no tothom és capaç d’arribar a cert èxit artístic. Ha estat en aquest punt quan la guia ens ha abandonat.
Posteriorment, ens hem dirigit cap a Oxford Street, on ens hi esperaven tot un seguit de rètols lluminosos que indicaven la presència de nombrosos comerços. Deixant de banda les opcions habituals entre les possibilitats, hi ha qui ha optat per anar a Hamleys, una de les botigues més grans de joguines que es pot trobar a la ciutat. Fins i tot Gemma i Cristian han recuperat les seves ja passades primaveres –que ningú se m’ofengui.
Per acabar-ho d’adobar, el tube ens ha dut fins a Baker Street, llar de l’il·lustríssim i fictici senyor Sherlock Holmes, nascut de la mà de Sir Arthur Conan Doyle. Al 221B, s’han complert somnis i il·lusions, com és el cas de la nostra estimada companya Petri, Pitri, Pitrisia o Patricia, com us plagui anomenar-la. Mentre ella feia el noble moviment conegut com “la croqueta”, la majoria de companys la miraven. Després del “postureo” i les “selfies” amb la porta, hem tornat a l’alberg on ens hi esperava un sopar i la confecció d’aquesta crònica.
Ens acomiadem de vosaltres tot escoltant la nit de micro obert on no podem entrar perquè som menors.
Comencem per aquí doncs. Ens hem llevat “ben d’hora ben d’hora”, amb el fred als ossos, la fatiga a les cames i l’alegria a l’esperit, bategant sabent que només manquen dos dies. A continuació, hem recarregat forces amb el ja habitual desdejuni del Generator. Tot seguit, ens hem dirigit al British Museum, on s’ha pogut gaudir de tres magnífiques hores de coneixement pluricultural.
Moments més tard, ens trobàvem fent un mos a Covent Garden. Tot fent un tomb, hem arribat a la National Gallery. Àdhuc alguns companys han manifestat el seu desencís, l’excelsa qualitat i bellesa dels quadres és innegable ─ no tothom és capaç d’arribar a cert èxit artístic. Ha estat en aquest punt quan la guia ens ha abandonat.
Posteriorment, ens hem dirigit cap a Oxford Street, on ens hi esperaven tot un seguit de rètols lluminosos que indicaven la presència de nombrosos comerços. Deixant de banda les opcions habituals entre les possibilitats, hi ha qui ha optat per anar a Hamleys, una de les botigues més grans de joguines que es pot trobar a la ciutat. Fins i tot Gemma i Cristian han recuperat les seves ja passades primaveres –que ningú se m’ofengui.
Per acabar-ho d’adobar, el tube ens ha dut fins a Baker Street, llar de l’il·lustríssim i fictici senyor Sherlock Holmes, nascut de la mà de Sir Arthur Conan Doyle. Al 221B, s’han complert somnis i il·lusions, com és el cas de la nostra estimada companya Petri, Pitri, Pitrisia o Patricia, com us plagui anomenar-la. Mentre ella feia el noble moviment conegut com “la croqueta”, la majoria de companys la miraven. Després del “postureo” i les “selfies” amb la porta, hem tornat a l’alberg on ens hi esperava un sopar i la confecció d’aquesta crònica.
Ens acomiadem de vosaltres tot escoltant la nit de micro obert on no podem entrar perquè som menors.